Molt bon dia,
Estem a l’última setmana de gener. Increïble, oi? Com volen els dies…
La veritat és que m’he pres una temporada de descans i desconnexió, molt necessària. Vaig acabar l’any súper desconnectada: sense ganes de Nadal, de celebrar, de quedar-me a casa… Només volia marxar, desconnectar de tot, no parar, no pensar. Però ja ho sabem: la vida passa.
Vaig haver de cancel·lar la fira de Nadal i els tallers perquè no em trobava bé. El temps era, per dir-ho suaument, desapacible. No tenia ganes de trobades, de decorar, de fer res especial. I aquest any ens quedàvem a casa, veient la vida passar.
No ha estat fàcil. Emocionalment ha estat complicat per tots tres. I després d’intentar tornar a la mateixa rutina que tenia al desembre, he tornat als mateixos resultats: sense ganes, sense energia, sense connexió. Dubtant de mi mateixa, del nostre projecte, de tot plegat. Tornant a posar-me malalta, a no poder fer tot allò que tenia al cap que havia de fer, sí o sí.
Fins que… he hivernat.
He desconnectat. De la tecnologia, de plantar, de planificar, de les flors, de tot. I aquí estava jo: arraulida, com un animalet recargolat, esperant que arribi la primavera per sortir.
He dormit. He llegit (en paper!). He encès el foc. He caminat pel bosc. He jugat amb la Nala, amb els gats. He posat menjar als ocells. He tornat a escriure, cada dia, ni que sigui un paràgraf.
He fet un reset que no sabia —o no volia— veure que necessitava.
I ara em sento millor.
Estic tornant a fer la formació de granja de flors amb calma i intenció, aplicant el que he après i veient mil detalls que abans no havia fixat a la memòria, o que havia oblidat, o que no havia interpretat com importants. Torno a sentir la motivació, les ganes. Veig altres opcions que sempre havien estat davant meu, però que no estava veient.
Tinc ganes de gaudir. De fer coses petites (no tan grans). De tornar a llocs que fa molt que no veig. De fer coses que tinc al cap des de fa massa temps i per les quals mai trobo el moment. Vull tornar a ballar, fer un pícnic a la neu, anar cap a Tarragona…
He agafat flors. Violetes que fan una olor magnífica. He comprat dàlies precioses, que penso plantar per colors, juntament amb totes les llavors que sé que voldré incloure als nostres rams i al nostre jardí.
Un pas més. Seguir en connexió amb mi mateixa, amb la natura i amb tot el que ens envolta.
Benvingut, 2026. Adeu a tot el que queda enrere. Estic preparada per al que hagi de venir — i confio que sigui tot positiu.
Una abraçada gran,
de les que no fan soroll però s’hi queden 💛
