Aquest mes de maig ha estat intens i inspirador, i una de les experiències més enriquidores ha estat poder visitar el Chelsea Flower Show. Una cosa que també em feia gràcia era poder visitar el Girona Temps de Flors. No hi havia anat mai, i aquest any, per fi, vam poder fer-hi una petita escapada.
He de dir que m’ho imaginava una mica diferent. Algunes instal·lacions em van semblar massa temàtiques, potser una mica forçades. Però també n’hi va haver algunes que em van encantar: combinacions de colors sorprenents, formes originals i fins i tot un laberint floral que em va fer somriure i on per descomptat vam entrar. El que més em va agradar de tot, però, no va tenir a veure amb el disseny, ni ben bé amb les flors, sinó amb backstage, les mecàniques de muntatge on no vaig veure res de “mosi” (l’escuma floral verda)! Per fi! Fa anys que en molts llocs ja no se’n fa servir per a l’impacte ambiental que té, però aquí encara en veiem massa sovint. Així que, aplaudiments pel Girona Temps de Flors per no haver-ne fet ús. Ja tocava!
Una altra cosa que em va agradar molt va ser veure la ciutat tan arreglada i plena de flors —fresques i seques, principalment. Hi havia alguna flor artificial, però molt poqueta, i ben integrada. Passejar pels carrers i veure Girona engalanada amb flors és un plaer. I si una cosa em va captivar especialment van ser les zones verdes i els jardins urbans. Estaven preciosos. Suposo que havien estat preparats especialment per a l’ocasió, però estic decidida a tornar-hi i comprovar si continua igual de cuidat.
En definitiva, una escapada curta però carregada d’idees, sensacions i ganes de portar alguna d’aquestes inspiracions a la pràctica.
Les 7 coses que hem après al Chelsea Flower Show 2025 🌸
Feia temps que volia anar-hi, al Chelsea, però entre que les dates són complicades, la feina que hi ha a la granja aquestes dates i aconseguir conciliar-ho amb la família, em feia anar-ho ajornant fins que aquest any, vam unir forces, I com sempre que s’uneixen forces, és quan s’aconsegueixen les coses, si més no a casa nostra, aquest any hem pogut finalment viure-ho de prop. Veure, olorar, tocar i caminar entre dissenys pensats al detall, històries explicades amb flors, i idees que et fan pensar diferent. Us he de ser sincera i dir-vos que va ser una mica aclaparador. La quantitat de bellesa, idees i creativitat em van provocar uns moments d’angoixa i de què no puc processar tot el que veig, que sort que tenia l’Ayla amb mi i em va ajudar a respirar, relaxar i finalment poder gaudir de tot amb tranquil·litat relativa.
Els dies ens van acompanyar, ja que és un esdeveniment molt britànic, és a dir, que hi ha dress code, tenen “suggeriments” de com anar I com no anar vestida a l’esdeveniment… com podeu imaginar, l’Ayla i vestir lady-like és una mateixa cosa, per tant, va estar, a més molt divertit. També en cas que plogui recomanen no portar paraigües, sinó barrets, però per sort el sol ens va acompanyar cada dia i vam poder-ho gaudir sense aigua. Una mica de fresca, perquè la inspiració primaveral no recomanava abrics, i la seva sensació de fred o calor no és la nostra, però res que una bona pashmina no pugui solucionar, oi?
He pensat fer una mica de resum per no cansar, ja que encara estic reflexionant, pensant, recordant i practicant moltes de les idees que vam poder gaudir. Així doncs, aquestes són les 7 tendències i detalls que més ens van cridar l’atenció o que més vam comentar.
1. Jardins amb un propòsit – viure’ls
La instal·lació que més ens va agradar va ser el Jardí d’en Monty Don, un jardí pensat perquè els gossos ho puguin gaudir, sense oblidar que un Jardí és per gaudir-lo. Camins sinuosos amb maons antics amb detalls preciosos, com el nom dels gossos que el gaudeixen, gespa alta, però cuidada – això ens va sorprendre, ja que feia temps que segueixen un moviment en el qual no es talla la gespa fins a juny per ajudar als insectes i petits animalets; aigua fent un corriol, per descomptat aigua recuperada i que torna a l’inici per no malgastar però fent una frescor i sensació tant visual com acústica difícil d’aconseguir d’una altra manera. Arbres alts, moltes flors silvestres, colors càlids, fins i tot avellutats, donant protagonisme als pol·linitzadors, però aconseguint a la vegada una estètica de cottage que convida a apreciar la bellesa que ens envolta, sense deixar de ser un espai molt viscut i gaudit. No un jardí per contemplar o perfecte, un jardí viscut i celebrat.
2. Continua l’estètica de flors silvestres – Wildflowers, cottage garden
Si hi ha una estètica en jardins que sempre em guanya és l’estètica cottage, un tipus de jardineria tradicional originari de les zones rurals d’Anglaterra, caracteritzat per un aspecte desendreçat però encantador, amb una gran abundància de plantes i una barreja informal de flors, hortalisses i herbes. Es fan servir flors tradicionals i d’aspecte romàntic, amb un aire antic o rural: roses angleses, delphiniums, peònies, lliris, campanetes, roselles, cosmos, digitalis, margarides… flors que no només aporten bellesa, també atrauen abelles, papallones i ocells, i a més tradicionalment s’hi combinaven flors, plantes aromàtiques i comestibles (com lavanda, romaní, cebes o cols) i fins i tot fruiters, la qual cosa només millora la biodiversitat.
3. Sense por al color
L’ús del color en els jardins anglesos és natural, emocional i equilibrat. No es basa en esquemes rígids, sinó en sensacions: calma, bellesa, nostàlgia i abundància. Paletes suaus i romàntiques amb combinacions de roses, lavandes, blancs i blaus que transmeten calma, elegància i un aire antic. Contrastos suaus i equilibrats de lluminositat més que no pas de colors saturats, combinant blancs amb tons pastís o blau cel amb rosa pàl·lid per destacar sense cridar massa l’atenció. No hi ha blocs rígids de color: els tons canvien de manera gradual i orgànica. S’hi ha afegit tocs de vermell robí, groc cremós o porpra intens per donar dinamisme mentre com a base unificadora s’utilitzen molts tons de verd, per compensar. Aquests jardins estan dissenyats amb una seqüència estacional, amb plantes que floreixin en diferents èpoques perquè el jardí mantingui interès tot l’any.
4. Testos gegants i plantacions dramàtiques
Sense importar massa si el jardí és molt gran o si simplement es disposa de l’ampit d’una finestra, aplicant el “més és més” de la manera més literal possible. Utilitzar testos grans en patis petits és una tendència consolidada a Anglaterra, amb avantatges estètics i de jardineria sostenible. És una gran opció si tens un pati reduït i vols un jardí amb impacte visual i fàcil de mantenir.
5. Els jardins com galeries d’art
Això em va encantar. Petites meravelles fetes amb materials naturals. Elements decoratius rústics com arcs de fusta coberts de roses, tanques de piquets, testos antics, casetes d’ocells, o petits bancs de ferro rovellat, estructures, escultures, detalls que sorprenen i que generen interès.
6. La sostenibilitat
La sostenibilitat al Regne Unit ja no és una moda puntual, sinó una tendència transversal que impacta com es viu, es compra i es dissenya. Cada sector incorpora criteris ètics, ecològics i de reducció de residus. Un dels detalls que em va agradar conèixer és que cada projecte, abans de ser acceptat ha de detallar on anirà un cop acabada l’exhibició. La majoria dels jardins premiats s’han traslladat a hospitals, hospicis, escoles i espais comunitaris arreu del Regne Unit. Es reutilitzen materials, plantes i dissenys per crear llegats duradors. L’objectiu és que aquests espais tinguin un impacte social, terapèutic o educatiu, beneficiant comunitats locals i àmbits de salut mental, biodiversitat i inclusió social.
7. Floristeria de comiat eco‑friendly
Una nova sensibilitat per eliminar escumes de plàstic dels arranjaments funeraris. El projecte promou arranjaments compostables, amb flor tallada local i sense plàstics. Hi vam veure diferents opcions, des d’un taüt de vímet, corones que es poden repartir amb flors que després es poden plantar a casa o al cementiri mateix, i que continuarà florint per molt temps. És una celebració de la vida i permet un tancament més emotiu. Aquesta idea de funerals “celebration of life” busca un comiat més alegre i personal, amb elements florals que siguin significatius i naturals, incloent-hi floracions estacionals sostenibles. La veritat és que la idea de celebrar una vida ben viscuda, reintroduint la mort al cicle de la vida m’atreu molt més que un servei impersonal, que normalment ni pensem ni valorem a no ser que veiem la diferència.
Un jardí que inspira i que et fa repensat
Visitar el Chelsea en directe ha estat com obrir una finestra gran a tot el que pot ser un jardí: espai creatiu, refugi emocional, laboratori viu.
I ara, de tornada a la granja, amb el cap ple d’idees, formes i colors, toca veure com podem fer que una mica d’aquest Chelsea floreixi aquí també.
