Avui volia compartir una reflexió personal sobre el que significa per mi la celebració de Sant Jordi. Aquells que em coneixen bé saben que sempre m’agrada qüestionar allò que m’envolta i no seguir la corrent sense més. Fins fa poc, però, em vaig adonar que moltes de les festes que se suposa que hauríem de gaudir, no em feien sentir tan plena com esperava. Potser per la falta de curiositat, o per l’excés de coses al cap, em vaig començar a qüestionar què realment m’omplia i què no.
Va ser quan vaig començar a frenar el ritme i a escoltar-me més que vaig entendre una cosa fonamental: moltes d’aquestes tradicions, com Sant Jordi, havien perdut el seu veritable significat per a mi. I, com sempre, si no entenc alguna cosa, difícilment la gaudiré com cal.
En el meu cas, la reflexió sobre les flors va ser el que em va portar a replantejar-me molt més que la celebració d’un dia. Tot va començar amb el menjar: saber d’on venia, com es produïa i qui estava darrere de cada producte va canviar radicalment la nostra manera de consumir. Com a conseqüència natural, vam començar a pensar en les flors d’una altra manera. I ara, com a floricultora, sé que una flor no és només un detall bonic; pot ser una expressió de respecte cap a la natura, una aposta per la proximitat i un homenatge al treball de les persones que, amb passió, les cultiven.
Sé que moltes vegades la manera més fàcil de viure és no qüestionar res, sobretot quan tenim tants maldecaps diaris. Però la diferència entre viure de manera conscient i deixar-se portar per la comoditat té un impacte immens en la vida de moltes persones invisibles per a nosaltres, que estan darrere de projectes que podem, o no, decidir recolzar. En el meu cas, parlo de les flors.
A la primavera, les flors locals no sempre estan preparades per al 23 d’abril. Abans hi havia productors de roses a casa nostra, però, evidentment, no poden competir amb les grans produccions d’Equador o Colòmbia. El preu, les condicions laborals, la regulació química i la mà d’obra són només algunes de les diferències que afecten aquesta producció massiva. I és aquí on la flor ha perdut la seva essència.
Les grans extensions d’hivernacles a l’altre costat del món permeten controlar totalment factors com la llum, la temperatura o els productes químics. Així, podem comprar flors que viatgen llargues distàncies, que passen per diversos processos químics per garantir que arribin a nosaltres en bon estat. Però ens hem de preguntar: realment val la pena? Tot això per aconseguir que una flor sembli perfecta, però en realitat ha perdut la seva naturalesa.
La veritat és que gaudir d’una flor natural, fresca, sense tractaments químics, que conserva el seu aroma, el seu moviment i la seva bellesa única, és un autèntic regal. Una flor que no ha necessitat hormones per perllongar la seva vida, que no ha travessat continents, sinó que es ven localment, amb tota la seva història a la vista. Aquesta connexió directa amb la natura és una benedicció que, malauradament, no sempre valorem prou.
Quan gaudim d’una flor natural, estem connectant amb la natura d’una manera més profunda. La flor, amb les seves imperfeccions i singularitats, ens recorda que nosaltres també formem part d’aquest procés natural. No hem de seguir les corrents ni ser com els altres; les nostres diferències ens fan únics i això és el que ens fa forts. Acceptar-nos i gaudir de les nostres pròpies “etapes” o “estacions” és una manera de veure la vida que, com les flors, és efímera però plena de bellesa.
Com a floricultora, sempre dic que no només aprenem a fer créixer flors, sinó també a créixer com a persones. I en això estic plenament d’acord.
Si aquest 23 d’abril vols venir a saludar-me, estaré a la Fira de Sant Jordi de Can Muntanyola, de 17 a 19 h, envoltada de flors autèntiques. Potser no hi haurà la rosa “perfecta”, però sí hi haurà autenticitat, història i estima per la terra.
Ens veiem allà!
